Aula Oberta de l'AFA

El passat dijous dia 8 de febrer el Pep Marí, especialista en psicologia esportiva i gestió d’equips d’alt rendiment, ens va oferir una interessant conferència sobre com podem potenciar l’esforç, la progressió i el treball en equip dels nostres fills a través de l’esport. La reflexió i la diversió van estar presents durant tota la xerrada en què el conferenciant va provocar la participació activa dels assistents amb diferents exemples sobre la implicació dels pares en la pràctica esportiva dels fills.
La importància de l’esport per a la formació i l’autoestima dels nois i noies, i la necessitat que els pares confiïn en els entrenadors i no interfereixin en les seves tasques van ser alguns dels punts que van suscitar més debat.

El conferenciant va estructurar la sessió definint diferents perfils de pares segons la seva actitud a l’hora de participar en l’esport practicat pels seus fills:  

-    Els pares desinteressats: són aquells que no participen activament en les activitats esportives dels seus fills, mostren un baix nivell d’implicació i, per tant, no els motiven ni els animen a gaudir de l’esport. En aquests casos cal que prenguin consciència de la importància que l’esport té per als seus fills i que facin un esforç per implicar-s’hi. Està demostrat que a major implicació dels pares més continuïtat té la vida esportiva dels fills.
-    Pares entrenadors des de la banda: són els pares que, mentre els fills juguen, els van donant indicacions. Els seus comentaris sovint són contraris a les consignes dels entrenadors i provoquen confusió als fills. Generen desautorització respecte a l’entrenador i, en conseqüència, falta de credibilitat, que precisament és una de les eines pedagògiques més importants en la formació dels esportistes. El diàleg entre pare i entrenador sense la presència del fill és la manera més eficaç de compartir diferents punts de vista i aconseguir que les dues parts convergeixin en benefici de l’esportista.
-    Mares «assistència tècnica en carretera»: són mares sobreprotectores que s’encarreguen de tota la intendència que comporta la pràctica de l’esport dels seus fills: la preparació i transport de l’equipament (roba, material esportiu...), el menjar, la beguda, el control dels horaris, dels emplaçaments dels partits, etc. Amb el seu comportament generen als seus fills poca capacitat d’esforç i superació, dependència i escassa tolerància al fracàs i a la frustració. L’esport és un instrument d’aprenentatge molt valuós que permet viure en primera persona grans experiències i, per tant, és molt important deixar que els fills les visquin sense interferir per un excés de protecció.
-    Pares ben orientats psicològicament: són pares equilibrats que animen als seus fills a gaudir de l’esport i els estimulen positivament per millorar.

A través de la descripció d’aquests perfils en Pep Marí va exposar diverses situacions reals i va analitzar la reacció dels diferents tipus de pares, un exercici molt interessant que va fer reflexionar tots els assistents.
Gràcies, Pep, per fer-nos pensar i gaudir!