Per cinquè any consecutiu participem en un programa d’intercanvi amb alumnes xinesos

06 de novembre

Em llevo amb una sensació d’alegria i tristesa a la vegada. Finalment ha arribat el dia esperat del torneig de futbol i de l’actuació a la tarda.

Arribo a l’escola i després d’una espera no massa llarga pujo amb tots els meus companys a l’autocar. Em penso que ja anem a l’escola de futbol, però, abans, parem a la d’arts marcials, on veiem una fascinant mostra d’arts marcials xineses que ens deixa a tots bocabadats. No gaire més tard, i després de fer-nos una fotografia, tornem a l’autocar per, aquest cop sí, anar a l’escola de futbol a jugar.

Arribem i ens toca compartir vestuari amb l’altra escola espanyola. Ens dirigim al camp; ha plogut i la cosa no està del tot a favor, només som sis persones. Juguem el primer partit contra una escola de Hong Kong i, per a la nostra sorpresa, guanyem amb facilitat 4-0. Després ens toca jugar contra els locals de Greentown i el cansament fa que no podem passar de l’1-3 en contra; tot i això, marxem amb un bon sabor de boca.

Dinem i per acabar la nostra ruta anem a una guarderia xinesa, on després d’una breu presentació, ens deixen despertar els nens i jugar amb ells. Al principi resulta divertit, però la meva poca simpatia cap als infants fa que se’m faci massa llarga aquesta activitat.

Tornem a Greentown i no triguem gaire a sopar. Tot just després ja anem al pavelló, on ens toca actuar gairebé en arribar. Fem una actuació dividida en dues parts. La primera, purament coreogràfica, surt molt bé, però la segona, un karaoke de “The Lazy Song” de Bruno Mars, no acaba de sortir bé a causa d’uns problemes tècnics amb un dels tres micròfons. No obstant això, per tot plegat, una actuació molt bona. Quan sembla que tot s’acaba els xinesos ens conviden a una discoteca improvisada, curta però molt intensa.

Després, i amb tot el cansament acumulat, torno a casa i, no sé d’on, trec forces per fer-me la maleta i anar a dormir. Ha estat un dia per recordar dins d’un viatge per recordar.

Abel B.

 

05 de novembre

Hoy ha sido un día lleno de diversión y confusión. Para empezar, todos teníamos pensado ir a la microteaching room, donde nos reunimos siempre. No obstante, uno a uno hemos ido recibiendo la noticia de que hoy íbamos a pasar el día con nuestros compañeros chinos.
Así, a las 7.40 h la mayoría de nosotros estábamos en las aulas con nuestros anfitriones, rodeados de otros estudiantes chinos sin enterarnos de nada o perdidos por el cole. En mi caso, he ido a una de las aulas en la que he coincidido con un grupo de alumnos con los que he estado trabajando unas horas para preparar una competición que hemos llevado a cabo ese mismo día.
La actividad ha empezado, para romper el hielo, con unos juegos. Acabados, hemos ido preparando nuestra actuación y, tras encontrarme a Abel y Beltran y unirme a ellos, hemos participado en una carrera de 400 m. Después hemos ido a las paradas del campus a buscar comida y hemos jugado a básquet.
Hacia las tres de la tarde todos nos hemos reunido en la microteaching room para ensayar nuestra actuación de mañana y, más tarde, los chicos hemos ido a jugar a fútbol con otros compañeros extranjeros y oriundos.
Tras la cena, hemos visto unas actuaciones de alumnos chinos que, en un principio, han resultado lentas y aburridas, si bien han acabado animándose.

Quique J.

 

04 de novembre

Avui m'he despertat a les 8.30 h, mitja hora abans que sonés l'alarma. Els pares ja estaven desperts, la mare fent les feines de la casa, el pare mirant la televisió i la meva companya xinesa, l'Amèlia, a la seva habitació. Havíem quedat amb la resta d'espanyols a les 11.00 h per anar a una pista de patinatge a un centre comercial, així que m’he posat en marxa per poder estar llesta a les 10 h. Després d'una dutxa i un esmorzar ràpid, he hagut d'esperar que l'Amèlia acabés de dutxar-se. I 10 minuts més tard del previst, hem sortit de casa cap al metro.

Hem caminat un quart d'hora fins a l'estació de trens de Hangzhou, que, segons l'Amèlia, és la més gran d'Àsia. Hem arribat tard al centre comercial, però com la resta: quan ens hem ajuntat tots ja era hora de dinar. Els espanyols, d’una banda, i els pocs xinesos que hi havia, de l’altra, hem dinat a un McDonald's i després hem anat a patinar.

Més tard, després d'unes hores de compres també, hem anat a l'escola amb metro per arribar al Cultural Festival de Greentown. Ens hem fet una foto en grup i després hem anat a sopar. Érem moltíssimes persones d’orígens i llengües diferents i ens hem trobat tots per menjar un bufet. Un cop acabat, hem anat a la cerimònia d'obertura del festival cultural. Hem desfilat per l'escenari, ens han presentat, ens han donat unes flors i ens hem assegut per veure els espectacles. Eren impressionants!! Hem vist balls, acrobàcies i cants. Després he anat a casa amb la noia xinesa i... a dormir!

Clara T.

 

03 de novembre

Avui el dia ha començat a les vuit. Normalment ens despertem a les sis per anar a l’escola, però avui era dia lliure i aquestes dues hores de son són d’agrair.

M’he vestit i he esmorzat amb la família; hem menjat un ou fregit i un bol ple d’una pasta molt densa d’arròs. Cap a les 11 h hem anat al centre comercial del West Lake, on ens hem trobat tots els companys, hem fet unes compres i, a les 12.30 h, a dinar! Ho hem fet en un restaurant de carn i pasta, i s’ha de dir que el menjar era bastant bo i semblant al de casa. En acabar hem pujat a una capsula de realitat virtual en què podies escollir la temàtica, que eren sorprenentment realistes, ja que els seients es movien i tenien efectes especials com aire. Després ens hem dividit en grups segons les botigues a les quals volíem anar i, cap a les 16.15 h, ens hem retrobat tots a un Starbucks on la Marta ha rebut regals d’aniversari dels xinesos: una colònia, maquillatge i dos ossos de peluix. Tot seguit ens hem tornat a dispersar i una hora després tots junts de nou hem anat amb metro fins a un altre centre comercial, on hem sopat menjar no xinès i hem rigut com mai amb els xinesos. Es pot dir que ara som més amics i els coneixem molt millor; ja no són tan vergonyosos. La companya d’intercanvi de la Marta li ha comprat un pastís i li hem cantat l’aniversari feliç. En acabar el sopar ens han portat a una espècie de parc on hem pogut gaudir del light show de Hangzhou. Ha estat un espectacle molt maco; els edificis més alts s’il·luminaven i hi podies veure diferents imatges, com pandes, personatges de Disney, micos, pètals de flors o simplement llums de colors. Finalment ens hem acomiadat i, amb els pares, hem marxat tots cap a casa. Ha estat un gran dia, ens ho hem passat molt bé i hem rigut com mai.

Montse M.

02 de novembre

Avui era un dia especial, perquè anàvem a descobrir una nova ciutat, Xangai. A la porta de l'escola cadascú va començar a explicar les seves expectatives i coneixements sobre aquella gran metròpoli. Per a molts de nosaltres, era la primera vegada que hi anàvem i no tenim cap imatge, olor, soroll, experiència d'aquella ciutat.

Després de gairebé tres hores en autocar ja hi érem. L'itinerari proposat pel nostre guia tenia l'objectiu que poguéssim observar les diferents realitats i visions de la ciutat. Per aquesta raó, vam començar a conèixer Xangai des de les cases i els barris més antics i tradicionals. Voltant entre aquells carrerons vam topar amb un mercat xinès, on vam parar per menjar. Després vam travessar el riu per aconseguir una visió general del centre financer de Xangai, probablement una de les imatges mes icòniques i famoses de la ciutat! I finalment, vam pujar a l'antiga torre de comunicacions. A quasi 260 metres d'altura, teníem una vista de 360 graus de la gran metròpoli. Allà dalt, ens vam fer una idea de les dimensions d'una de les ciutats més poblades del món, amb quasi 30 milions d'habitants. Cal esmentar alguna anècdota: tot i el vertigen, desconegut per a nosaltres, de l'Herminio, amb molt de valor i valentia va aconseguir donar algunes passes en l'espectacular terra transparent de la torre. Mentre baixàvem per l'ascensor exterior i observàvem com la ciutat es preparava per anar a dormir, vam concloure la nostra estada a Xangai.

 

01 de novembre

Avui ha començat com de costum. M’he despertat a les sis i he arribat a l'escola a les 7.15 h. No obstant això, l’ordre de les nostres activitats ha canviat. Per començar, hem anat al mercat de la seda, on hem comprat bosses de marca i roba. Abans, però, la Pilar ens ha donat una Oreo, que hem agraït molt: la menjàvem amb fervor, un gust conegut! Després del mercat hem tornat a l’escola; ja era hora de dinar. A la tarda, després d'un temps d’estudi propi, o com ens agrada dir a nosaltres, temps lliure, hem participat d’una classe d’espanyol amb alguns estudiants xinesos. Hem treballat amb ells una interpretació cinematogràfica, que després hem hagut de representar davant dels companys. I per finalitzar la classe, els hem cantat algunes cançons espanyoles. En acabar, hem tornat a la sala microteaching on hem començat a pensar i practicar la nostra actuació per al Festival Internacional, que serà el proper dimarts. Finalment, hem anat a un karaoke, on per sopar hem menjat pizzes i hem cantat cançons espanyoles, angleses i, fins i tot, xineses. Ara vaig cap a casa. Són les 21.30 h i definitivament puc assegurar que la meva estada a la Xina està sent molt excepcional. Estic envoltada de gent molt agradable i d’una cultura molt interessant.

Memé C.

 

31 d’octubre

Avui ha estat un molt bon dia. M’he llevat a les sis del matí per no fer tard a l’escola, on m’he retrobat amb els meus companys de classe. Tot i que hem tingut dues hores i mitja per estudiar, hem decidit visitar i passejar per l’increïble campus de l’escola. Seguidament, hem assistit a una classe de tai-txi on hem après una coreografia que estava dividida en nou parts. Després de dinar, hem anat en autocar fins a Hefang Street, on hi ha un mercat i hem pogut gaudir d’una bona passejada mentre compràvem diferents productes xinesos. Finalment hem retornat a l’escola per retrobar-nos amb els nostres companys d’intercanvi i hem anat cadascú a casa seva. En el meu cas, he anat a sopar fora amb tota la família, i penso que és molt interessant com el menjar t’apropa més a la cultura xinesa.

 

30 d'octubre

Avui el dia ha començat a les 6.00 h del matí. Un cop vestida he esmorzat un ou ferrat i un cafè junt amb la meva companya xinesa, hem agafat unes bicicletes i...cap a l’escola!, on ens hem reunit tots, com cada dia, i hem fet temps fins a l’hora de la classe de dibuix. Hem esbossat sabates i màscares molt originals, mentre pensàvem que la Carlota estava a punt d’arribar... Per fer-li una sorpresa ens hem amagat tots... i, certament, no ens ha sortit gaire bé... Tenia moltes ganes de veure-la  i m’ha fet molta il·lusió que finalment hagi arribat!

Després hem dinat a l’escola el bol d’arròs que portàvem esperant tot el dia! Mai no he agraït tant un simple bol d’arròs. Quan hem omplert l’estómac, hem pujat al bus amb destinació el West Lake Park, el llac més famós de tota la Xina. L’he trobat molt maco i original, i, crec, el lloc més turístic que hem visitat. Allà els xinesos ens han fet fotografies, suposo perquè ens troben diferents i no hi estan acostumats. Així que, a més, ens hem afegit a les fotografies d’altres persones! Ha estat amb diferència el millor de tots els dies que portem a la Xina. Què divertit veure com els xinesos s’han animat i han somrigut  i rigut molt! Tota la gent de la zona s’ha unit a les fotografies i hem acabat creant una moda!

En acabar l’excursió, hem agafat el bus i hem tornat a l’escola, on hem trobat els nostres companys xinesos, i hem marxat a casa molt cansats. Jo, com de costum, hi torno amb l’Agnès. Estem esgotades! Quin plaer  estirar-nos al llit! Per sopar ens donen ous ferrats, entrecot i arròs! Em sorprèn molt, ja que és menjar mediterrani. La Kate, la meva companya xinesa,  m’ha explicat que volen provar de cuinar com nosaltres i atipar-nos del que ens agradi.

Marta S.

 

29 d'octubre

Avui el dia ja ha començat amb presses. A les 6.20 h del matí ja estava tota la família en marxa! El meu esmorzar ha estat inesperat: una costella de porc, espinacs i llet.

Un cop arribats a l'escola, m'he retrobat amb tots els altres companys i hem intercanviat les nostres primeres experiències amb la família, cada qual més estranya. Just després hem pogut assistir a una classe de te, que es veu que és una assignatura real que cursen els alumnes xinesos. Ha estat molt interessant; hem après, entre altres coses, que a la paraula 'Xina' se li atribueixen tres significats: te, porcellana i seda.

A l'hora de dinar ens ha fet molta il·lusió a molts de nosaltres poder veure i saludar els nostres amics xinesos que van venir a casa nostra l'any passat. Quant al menjar, crec que mai no havia menjat un bol d'arròs blanc amb tantes ganes! (quan torni a Barcelona apreciaré molt més el nostre menjar mediterrani).

A la tarda hem visitat dos museus: un d'objectes típics xinesos fets a mà i l'altre de te, tots dos molt interessants i situats en un barri molt autèntic!

En tornar a l'escola, hem intentat organitzar alguna activitat tots junts amb els xinesos, però no ha estat possible. A vegades se’ns oblida què en són de diferents les costums, l’estil de vida... No sempre són com a nosaltres ens agradaria...

Per sopar la meva família d'acollida m'ha portat a un restaurant tradicional i he tingut, diguem-ho així, una experiència culinària: he menjat estómac de peix!

Tot i haver estat un dia llarg i intens, me’n vaig a dormir contenta pensant en tot el que m'enriquirà aquest viatge i en totes les experiències i anècdotes que podré explicar quan torni!

Clàudia B.

 

28 d'octubre

Hem arribat a Pequín a les 4.00 h aproximadament. A les 6.33 h ja som a l’avió Pequín-Hangzhou.  

En arribar a la nostra destinació, ens ha vingut a buscar un autocar que ens ha portat a l’escola Green Town School, on ens hem trobat amb els nostres companys xinesos. És enorme aquesta escola! Després hem anat caminant a l’apartament-hotel, a uns 10 minuts caminant. La meva amfitriona m’ha regalat te per al meu aniversari i m’ha donat el número per entrar a l’apartament.
    
Més tard hem anat a un centre comercial a dinar i hem mirat algunes botigues. En tornar, hem passat per casa de la companya de la Marta, que és la millor amiga de la meva, i ens han deixat descansar una estona. És que no podem més! Penseu que no hem dormit quasi res als avions.

Després, travessant un altre centre comercial enorme, hem visitat el West Lake i ja a les 17.52 h hem sopat, aquesta vegada en un restaurant bastant millor que allà on hem dinat.  Sabeu una cosa pel que fa al menjar? Només porto un dia aquí i m’he adonat que mengen una barbaritat i, principalment, molta verdura, peix i carn.

Per acabar el dia hem entrat en alguna botiga i, finalment, hem tornat a casa en taxi. Ara anem a l’apartament de la Marta, perquè la Nancy ha de fer uns deures i així aprofito i truco als meus pares (al meu apartament no hi ha wifi).

Agnès M.

 

Notícia

Del 27 d’octubre al 8 de novembre, com a retorn de la visita que els companys xinesos van fer a la nostra Escola el passat mes de maig, tretze alumnes de 1r de Batxillerat i dos professors acompanyants viatjaran a la Xina on faran una estada a la Greentown Yuhua School de la ciutat de Hangzhou.

Els nois i noies participaran en l’horari lectiu i a la tarda realitzaran diverses visites d’interès.

Esperem tornar amb les maletes plenes d’experiències per compartir!

En aquest bloc anireu trobant les entrades més destacades d’aquests dies tan especials a la Xina