Tancant cercles...
No som conscients que quan les coses comencen, sobretot si són bones, també s'acaben. El meu avi sempre diu que el millor de viatjar és preparar-ho tot, ja que, un cop ets al lloc de destí, en un no res, et trobes a l'avió de tornada.
Baixem la rampa un cop més, aquesta vegada, però, mirant enrere. Passem per on vam estar ja fa uns anys. Els mestres, que ens van conèixer quan no sabíem escriure el nostre nom, ens saluden mentre recordem, com si fos ahir, aquells dies quan ocupàvem les seves aules.
I arribem al final tot recordant, així, el principi. Ara passem per la porta verda que ens va veure entrar amb la motxilla vermella de la mà dels pares i que avui ens veu dir adéu.
No, adéu no, fins aviat.
Mar Vidal de Llobatera